Pau, el nen amb autisme de 10 anys que vol ensenyar al món com és la seva condició

Sóc la pera!(Ed. Patio) és el llibre de Pau Brunet, un noi de 10 anys amb autisme que vol explicar al món qui és i com se sent per acostar-nos el seu univers propi. I ho fa mitjançant aquest conte il·lustrat per a petits a partir de sis anys.

Pau (www.paupautista.com) ha participat en diferents programes de televisió i ràdio i divulga a través de les seves xarxes socials, on ha aconseguit reunir més de 700.000 seguidors. Hem xerrat amb ell i amb els seus pares, Fèlix Brunet i Daniela Montes, sobre aquest projecte literari i el seu dia a dia.

Com podem explicar què és l’autisme a qui no el coneix?

L’autisme és una cosa que et passa des que neixes fins que mors, que t’altera alguns sentits com l’oïda, el tacte, fins i tot la manera de pensar; és a dir, que et fa ser una mica diferent dels altres en algunes coses.

Qui t’agradaria que llegís el teu llibre?

M’agradaria que ho llegissin tots els nens i nenes neurodivergents perquè comprenguessin els nens i nenes autistes. També m’agradaria que ho llegissin els pares de nens autistes per poder explicar-los què és l’autisme d’una manera que ho puguin entendre.

Què penses de les persones que utilitzen la paraula autista com un insult?

Penso que els falta cultura perquè si sabessin el que ens costa als autistes encaixar, no riurien de nosaltres.

Què és el que més t’agrada fer al teu dia a dia?

M’agrada l’hora de dinar perquè estic en família i em puc relaxar i abraçar el meu gos Max. M’agrada jugar i passejar amb en Max.

Hi ha coses que voldries canviar de tu si poguessis o estàs content així?

M’agrada ser com sóc. Hi ha coses que em passen que no m’agraden, però m’accepto jo mateix.

De vegades tens crisi, com et sents durant elles?

Em sento força malament, enfadat i trist alhora i tinc mil pensaments barrejats. Per sort no en tinc gaires.

Tens molts seguidors a les xarxes socials, creus que amb el teu exemple ajudes que l’autisme s’entengui millor?

La veritat, això ho porten els meus pares; jo no tinc telèfon i no veig xarxes socials. Però penso que sí que ajudo moltes persones a entendre una mica de l’autisme, encara que l’autisme és un espectre i hi ha moltes coses que jo no sé i no sé explicar. Jo explico el meu autisme a la meva manera i espero poder ajudar una mica.

Quina és la idea equivocada sobre l’autisme que voldríeu corregir?

Que diguin que és una malaltia i que pensin que tots els autistes són iguals perquè en realitat som tots diferents.

Com va sorgir la idea del llibre i què t’agrada més?

El llibre ho vam fer perquè el meu pare va explicar una història de peres i pomes a alguns nens de la meva classe perquè entenguessin l’autisme i després moltes persones ens van dir que era una bona idea fer un conte. El que m’agrada del conte és veure la meva vida a dibuixos.

Quines són les teves aficions preferides?

M’agrada dissenyar en 3D, cuinar, sortir d’excursió amb autocaravana amb els meus pares i la meva germana, els museus, aprendre dades curioses i jugar a Roblox.

Parlen els pares: Com és el dia a dia amb el Pau?

Pau té els dies molt planificats i rutinaris, va a escola i cada dia a la tarda té teràpies, extraescolars i esport. Els caps de setmana sol estar a casa tranquil o sortim a passejar a algun lloc bonic, depenent de l’època de l’any això varia, ja que per exemple a l’estiu tenim una rutina totalment diferent.

Què és el millor i el pitjor del vostre autisme?

L’autisme té poques coses positives, podríem destacar (i parlem del que tenim a casa), que una cosa positiva és la sinceritat, l’espontaneïtat, la innocència, i les lliçons de resiliència que ens donen Pau i Carolina cada dia.

El pitjor podríem destacar les crisis, els problemes de salut com són els gastrointestinals, la depressió, haver de dependre de teràpies i visites al psicòleg setmanalment, el preu de les teràpies, alguns problemes a l’educació, el rebuig d’algunes persones, la incomprensió , el capacitisme, els problemes sensorials, veure el teu fill trist perquè és conscient que és rebutjat en moltes ocasions, la selectivitat alimentària i moltes coses més.

¿ Com albira el seu futur?

La veritat és que vam aprendre a viure el present perquè ens aterreix el futur. No sabem si el Pau podrà conduir un vehicle algun dia a causa de les seves estereotípies, si serà independent, no sabem si podrà acabar els estudis, ni si es podrà independitzar o si podrà tenir una feina.

Ens aterreix viatjar els dos pares alhora per si passés una desgràcia i els nens es quedessin sense nosaltres, qui els acceptaria, qui els entendria… Són coses que ens passen pel cap i ens fan por, per això vivim el present. Vivim feliços amb allò que tenim, apreciem les petites coses, aprofitem tots els moments que podem en família i intentem educar el millor possible als nostres fills.