Pau Brunet, conegut en xarxes com Paupautista, només fa un any que està en xarxes socials, però la seva fama ja ha traspassat fronteres. El ‘culpable’: la desimboltura i la naturalitat amb què, amb només deu anys, parla del seu autisme en primera persona. Pau té centenars de milers de seguidors a les xarxes socials, ho ‘reclamen’ fins i tot a Mèxic i Canadà i està a punt d’acabar un llibre. Tot i això, el seu objectiu, lluny d’assolir la fama, és simplement, visibilitzar l’autisme d’alt funcionament perquè nens com ell no hagin de jugar mai més sols al pati de l’escola.
Des de fa un temps, t’has fet força conegut a les xarxes i els mitjans de comunicació visibilitzant l’autisme. Com et sents amb això? T’agrada que et coneguin?
Em sento bé de poder ajudar. De vegades la gent em para pel carrer o es volen fer una foto amb mi, però no em molesta.
Per què vas decidir fer-ho, explicar una mica el teu dia a dia, parlar d’autisme a les xarxes socials…?
Perquè m’agrada molt parlar i crec que puc ajudar la gent i que sàpiguen més autisme.
A quina edat et van diagnosticar autisme?
Els meus pares ho van saber als 6, però m’ho van explicar als 7.
A més, no ets l’únic autista de casa teva, també ho són el teu pare i la teva germana. A casa vostra, la ‘neurodivergent’ és la teva mare llavors… Com se sent ella entre vosaltres tres?
És veritat, sempre diem de broma que a casa la diferent és la meva mare i riem molt. La meva mare sempre diu que no sap com ens suporta, però ho diu de broma perquè ens vol.
En els darrers anys es parla més d’autisme, però creus que la gent que no ho té a prop sap realment què és?
En general l’autisme no és gaire conegut per a qui no té algú de la família, per això fem els vídeos, perquè se’n conegui més.
Molta gent que et vegi tan resolt, parlant tan bé, explicant-ho tot… pot creure que en realitat en autisme no t’afecta, però no és així. Com t’afecta a tu al teu dia a dia?
M’afecta molt en coses, com la comunicació, m’afecta allò social, no sé com fer amics, no en tinc cap… també m’afecta els sentits, com que no noto el meu cos, no sento fred, no noto si estic ple de menjar … i això és un problema. També escolto més fort i em molesten molts alguns sons, em provoquen crisis, i tinc moltes estereotípies, que són moviments que no puc controlar. A més, no tinc memòria de treball, així que m’oblido fàcilment de les coses i no em puc concentrar.
L’autisme m’afecta la comunicació, allò social… no sé com fer amics, no en tinc cap
Quines coses t’impedeix o et dificulta fer?
No m’impedeix res, només que hi ha coses en què m’he d’esforçar més o fer-les de manera diferent. No entenc les regles dels jocs, per exemple.
A quines teràpies acudeixes habitualment i en què t’ajuden?
Faig teràpia cognitiva per aprendre a fer amics i parlar amb la gent, per saber què és de bona educació o mala educació… També faig teràpia ocupacional, que m’ajuda a sentir el meu cos i tenir equilibri.
Moltes persones amb autisme se senten incompresos, sense trobar el seu lloc al món… És el teu cas?
Sí, és molt difícil que la gent entengui com penso i què m’agrada. Jo parlo, però als nens no els interessa del que parlo i a mi no m’interessa el què ells parlen.
